domingo, 28 de septiembre de 2008

joan vinuesa


cuando se subio se hizo un silencio absoluto,
ante un publico totalmente entregado que no paro de aplaudirle cuando finalizo.

Metàl·licament
Metàl·licament
ens avisa de la càrrega.
Com un esperitat,
el crido per la balconada.

L'escala és llarga
i estranya,
com si haguessin
ajuntat dos edificis.
Li assenyalo els inconvenients
dels estrets revolts.
Pausadament puja,
carregat amb el gas,
a peu, fins al cinquè,
l'àtic on visc.

L'home del Paquistan
calla i rebufa
com un alpinista.

El seu alè
ens treu el fred
a Ciutat vella.

No hay comentarios: